Poemas

Jaume Pont

Lleida, Cataluña, 1947. Su libro de poesía más reciente es Mirall de negra nit (LaBreu Edicions, 2020).

Versiones del catalán de Jordi Virallonga

DECIR

Cuando digo mar
digo desierto.

Digo tinta
y veo muerte.

Digo silencio
y todo habla.

DIR

Dic mar
i dic desert.

Dic tinta
i veig la mort.

Dic silenci
i tot em parla.

LA PIEDRA

Sobre esa piedra yerma que no es piedra
levantaré mi casa en el futuro.

Ninguna hierba hay que ella no conozca
ni anillo de agua en que no arda la perla
de su collar.

El oscuro silencio de pájaros y peces
nos dice a ciegas cómo hacerla nuestra.

A veces se presenta en una forma
despreciable.

De ella brota la fuente que no muere.

LA PEDRA

Sobre aquella pedra erma que no és pedra
aixecaré demà la meva casa.

No hi ha bri d’herba que ella no conegui
ni anella d’aigua on no cremi la perla
del seu collar.

El fosc silenci dels ocells i els peixos
ens ensenya ullcluc com fer-la nostra.

Sovint pren l’aparença d’una forma
menyspreable.

D’ella brolla la font que no mor mai.

Comparte este texto: